diumenge toca pujar al pisón, que la montse no havia estat mai a riglos. agafarem el camí més fàcil (i més sobat...), l'espolón del adamelo i, des del coll, la normal. les ressenyes són dels ressenya. les vies estan equipades amb parabolts.
per variar, m'equivoco al primer llarg... és la segona vegada que em passa: llegeixo al llibre que el primer llarg està amb espits i a l'esquerra de l'esperó... entro per uns espits massa a l'esquerra amb una bona panxa... flanqueig per entrar a la R correcta. deu estar reequipada tota amb parabolts, reunions amb anelles gegants grogues.
el segon llarg potser és el més difícil, un panxa de V+ molt sobada. si no es pot en lliure es pot passar en A0.
els següents llargs van decreixent de dificultat, i els últims la roca es va tornant trencadota, fins a la R on podem triar: anar per un caminet a buscar els ràpels o seguir per un llarg de III descompost fins al coll i anar al cim per la normal.
anem amunt. el primer llarg de la normal és un V de travessa a l'esquerra, ben protegit amb parabolts i una P.
el segon llarg originalment feia una travessa a dreta i després tornava a l'esquerra, però han equipat una variant recta amb dos parabolts i de dificultat similar V/V+. llarg curt.
el tercer llarg supera una bona panxa protegida amb un parabolt i una P i arribem al cim, V+.
des del cim, es rapela al coll (amb 60m s'arriba just, sinó es pot fraccionar), des d'allà s'agafa la línia de ràpels dels volaos (30+30, destrepe, 30 + 60, l'últim volat).
molta calor i bastanta gent( és una via molt concorreguda), però vem passar un bon dia d'escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada