dissabte anem a montgrony. què hi busca la gent a montgrony? vies llargues, desploms, "xorreres"... nosaltres no... com que no tots els que anàvem podíem gaudir de la millor part de montgrony decidim anar a sant pere. jo no hi havia estat mai. les vies són (eren) bones, en general bastant bones, però el pas del temps i, sobretot, de multitud d'escaladors, han fet que el passos més difícils patinin bastant, fet que n'augmenta la dificultat.
per començar fem el primer llarg de super Gam, V+. una via extranya, amb els parabolts bastant separats, cosa que no la fa massa apta per principiants.
seguim amb el diedre gem, 6a. les 3 primeres xapes concentren la dificultat, bastant patinosa. bona.
el següent objectiu és selectivitat penjada, el primer 6c de montgrony. els anys es noten, el pas més apretat patina de peus, pillo a vista i requereix un segon intent bastant esforçat. bastant bona.
les vies que proven els altres segueixen la mateixa tònica: forats molt grans a les vies fàcils, gotes d'aigua i adherències a les més difícils. totes les vies patinen una mica (o molt, depèn). el sector seria molt bo si no tingués la resta de montgrony a 5 minuts caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada