ROCA REGINA. Galí-Molero

dimarts tocava anar a regina. per entrar amb bon peu en aquesta tàpia, vem començar amb la galí-molero. gairebé 500m d'escalada semiequipada (amb parabolts feec), on amb un joc de friends i 13 cintes en tindrem prou. els Ae's es passen d'A0, el grau obligat deu rondar el V/V+, i es recomana no anar-hi en dies de tanta calor com nosaltres, que vem quedar fregits a la paret.



la ressenya de ressenya:

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=318


i la del luichi:

6 hores de sol i amb poca aigua et deixen bastant planxat...




l'aproximació és molt curta, i el descens llarg i poc agradable fins arribar a la canal on els boixos s'obren i pots caminar una mica millor. al final ràpel de 22m fins a la via del tren.

llargs per sota de la feixa

de la feixa cap amunt guanya en pati:

CRESTA DE PEGUERA

recuperant el vèrtex 207, vem decidir anar a fer la cresta que hi surt ressenyada a les fitxes vèrtex. com que ens queda a prop, és una activitat on no ens volíem estressar gaire.
http://www.feec.org/Publicacions/fitxes_vertex/fitxa.php/121/

el resultat és que ens vem estressar ben poc. la cresta és molt poc obligada, amb només dos passos d'escalada i dos ràpels escaquejables destrepant pel costat.


en conjunt em va semblar una activitat molt forçada, ja que vas a 15m del terra pràcticament tota l'estona, i dels friends i tascons que diu la ressenya... ni un! amb dues cintes n'hi ha suficient.

MONTSERRAT. Pollegó Est. Terra de nòmades

avui hem tornat a montserrat sud, concretament al pollegó est, a fer "terra de nòmades" 190m, 6b o 6a/A0. una via semblant a les de la cara nord, però situada a la cara sud. les ressenyes les podeu trobar a:
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=95
http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm#


la via té els dos primers llargs molt bons, els dos següents bons i els dos últims no valen gaire res. la roca també va perdent qualitat a mesura que anem pujant. el primer 6b potser és més difícil tècnicament, però la roca inmillorable dóna confiança. el quart, també de 6b, sembla que les assegurances no estiguin al millor lloc per passar en lliure, i la roca tampoc és molt agraïda ( una mica trencada). els últims llargs no es poden protegir ni hi ha gaire res.





la intenció era baixar rapelant per la mateixa via, però hem acabat baixant per la via "son de la llarga", des del cim caminem 30m, que és un descens més net en 3 ràpels.

el joan al primer llarg

arribant a la R1

inici del 2on llarg

el jordi acabant el 3er llarg

el jordi al 5è llarg

MONTSERRAT. agulla jordi solé massip

ahir vem anar amb el joan i el riki a la cara sud de montserrat, al sector de la vinya nova, al torrent del pont, concretament a l'agulla jordi solé i massip.

la nostra intenció era fer dues vies: "tormenta de verano" i "caída libre".


el problema és que seguint el llibre del soldevila de les 100 millors que diu que la tormenta és de parabolts ens vem embolicar. vem acabar fent la "perros callejeros", de dificultat similar i que està just al costat. això està extret de la pàgina del luichy:





"roca Jordi Solé i Massip, Perros Callejeros, a l'esquerra de la Revoluciones Celestes, molt ben assegurada i equipada per rapelar (2 ràpels de 55 m); roca excelent. Equipada per J Boter i companys; repetida el 29-Abril 2005; 2 h, L1: 25 m 6b, 6c, 6a+; L2: 25m 6a+, 6b+; L3: 25 m 6a; L4: 30m 6a/5/4 "

hi haurem de tornar a fer la tormenta, que està assegurada amb espits!





després vem fer la "caída libre". aquesta està assegurada amb espits i pitons (no parabolts i pitons com diu el soldevila). els seguros estan lluny als dos primers llargs, bastant lluny. als llocs difícils es va bé de xapa a xapa, a la resta s'ha d'escalar bé... vem posar l'alien verd al primer llarg per no caure a terra abans del primer pitó.


els llargs: 6c, 6b+ i 6a (fàcil).

de les dues vies es baixa rapelant

pic de la mina

diumenge vem anar amb el pere al pic de la mina amb els esquís de muntanya, a sobre l'estació d'esquí de porté. l'estació ja està tancada, per tant la tranquilitat està assegurada.


com que havia plogut fins a 2200m, la neu estava molt molla i pesada, sobretot per baixar. això de remar a les pistes de baixada no és massa agradable...


des del final de les pistes fins al cim, el vent era molt fort, aixecant neu que et deixava ben blanc del costat d'on venia el vent.

interessant l'estat de la cara nord dels pics vinyola i valleta, ben cobertes de neu, que si transforma deixaran els corredors i goulottes a punt. hi havia neu dins el corredor oest de la vinyola i al corredor central de la valleta. podria ser interessant fer aquestes vies amb neu de baix a dalt...

CHAMONIX. aiguille crochues

i abans de tornar, l'última sortida, a la zona de les aiguilles rouges.


sortim del telefèric de la flegère cap a l'aig. crochues (2820m) , passant pel lac blanc.

el cim és l'agulla amb una mica de neu del centre de la imatge

ja sortim amb molta calor i neu primavera fins al lac blanc.

a partir del llac, la neu és més freda fins al cim. un cim, per cert, bastant aeri!

la baixada brutal, la neu primavera es deixa esquiar molt bé i disfrutem com nens!!!

CHAMONIX.col du tour noir

després del corredor del dia anterior, teniem ganes d'una excursió sense complicacions.

sortim del refugi d'argentière, que estava ple a vessar pel glacier des amethystes cap al col du tour noir, un coll de 3400m, que sembla que és una excursió clàssica d'esquí de rando.

al matí pugem per la glacera amb ganivetes, la neu està ben gelada.

a la part alta el sol comença a apretar, i arribem al coll on podem estar sense jaqueta. una vegada al coll, no queda on més anar. les rutes als cims són difícils, i per l'altra banda hi ha un pendent de 400m de 50º.

vistes del mont dolent i l'aig. du triolet

les courtes

les droites

les droites i l'aig. verte

al fons el matterhorn i el weisshorn

toca baixar, tot i que la neu crosta no ajuda gaire. passem pel refu a recollir trastos i cap a chamonix per la glacera d'argentière. en total 850m cap amunt i 2400m cap avall

CHAMONIX. couloir chevalier a la petite aig. verte

després d'un dia de nevades, amb 30cm de neu fresca pugem amb el telefèric dels Grands Montets per anar al couloir Chevalier a la Petite Aiguille Verte (3550m). l'aproximació és un baixada amb els esquís. els deixem a peu de corredor i a passar la rimaia, que estava una mica delicada.

després un corredor de neu d'una inclinació uniforme de 50º fins a sortir a una aresta de neu molt estètica.

des d'allà, una grimpada per una cresta rocosa amb molta neu fresca amb passos de 3b (com se sap si és 3b, 3b+ o 3c? aquests francesos...) fins al cim.

la baixada per la normal, destrepant la cresta i l'aresta de neu fins al peu de la cara nord.

des d'allà a buscar els esquís i a dormir al refu d'argentière.

el corredor és el primer per la dreta, i la cresta fins al cim de l'agulla que queda a l'esquerra de la sortida

amb el dru i el montblanc al fons

CHAMONIX. col de l'encrenaz

per setmana santa vem estar per chamonix. la primera activitat va ser fer una mica d'esquí de muntanya per la zona de les aiguilles rouges.


sortint del col des montets vem pujar al col de l'encrenaz, un coll de més de 2.800m. una bona activitat de 1200m de desnivell, amb una baixada maca i fàcil a dalt i encaixonada per una canal amb restes d'allaus i neu pasta per arribar a la carretera.