Després de dormir a la furgo prop de Les Vigneaux, la intenció era anar a les Tenailles, però els 4ºC que marcava el termòmetre (dia 9 d'agost...) i la major altitud de les Tenailles ens fan canviar d'opinió i anem a la Tête d'Aval de Montbrison. El gran problema és que anem tard, però amb el fred que fa tampoc podíem entrar molt d'hora a la paret. Després d'una aproximació d'una hora i quart arribem a peu de paret. La via que volíem fer és Ranxerox, 500m 7a (6b obl.).
Quan arribem a peu de via hi ha una cordada d'italians arribant a la primera R, així tindrem menys dubtes, la ressenya que portem és la del vèrtex i no és gens bona... sortegem i em toca començar:
L1: 6a segons la ressenya, un pas especialment fi i que m'agafa en fred fa que em pengi a mirar-m'ho. Després, veient la ressenya del Luichy també em sembla 6b...
L2: flanqueig per sota un sostre, pas atlètic i sortida més fineta, 6b.
L3: comences per una placa d'equilibri sense mans i després més placa amunt. Els cantos mai acaben de ser bons... 6a+.
L4: comença per una fissura vertical molt espectacular i després més placa fina, 6a.
L5: llarg de 6a molt entretingut per arribar a la primera feixa.
L5 bis: canvi de reunió fins al peu del segon mur caminant per l'herba.
Aquí és quan ens emboliquem, es creuen diverses vies i seguim els italians, que s'han equivocat. ho veiem una vegada ficats on no toca, però tampoc ens importa massa. Hem començat massa tard per arribar al final del tercer mur abans no marxi el sol de la paret (i el fred és considerable, escalem amb màniga llarga al sol...) i ja ens sembla bé seguir per una via més fàcil. No sabem el nom, després veurem que és la Pilier Rouge Hebdo, 6b+.
L6+L7: faig els ressalts de IV i el llarg de 6b+. Un tram desplomat i molt polit m'envia cap avall per allà on havia pujat, en aquesta via la roca està MOLT més polida que en l'altra!
L8: desplom i fissura patinosa i incòmoda, 6b.
L9: aquí no entenem res, la ressenya que portem marca V, i només sortir de la R els cantos són molt petits i sobats, fins al punt que desapareix el magnesi i tothom deu passar en A0 (jo també!). Després he vist que hem fet la variant Fiaschi, 6b+ o A0.
L10: llarg molt espectacular, diedre i fissura desplomada amb bon canto, 6b. Aquí ja ens deixa de tocar el sol i el fred es fa notar.
L11: llarg de V+ per sortir a la segona feixa, aquí s'acaba la Pilier Rouge Hebdo.
Veient que ja no ens tocarà el sol (la paret és sudest) decidim rapelar i marxar cap avall. Anem a buscar la instal·lació de ràpels (som els únics que hem pujat les vambes a l'esquena...) i avall.
Hem trigat unes 6 hores en fer els 370m d'aquesta via:
Ha resultat una bona combinació, la primera part amb un calcari excel·lent i la segona més polit (tot i que els cantos mai acaben de ser bons, sempre esperes que el següent canto sigui bo i no ho és mai...). De material necessitarem unes 14 cintes i algun friend opcional per algun tram amb les xapes més allunyades (sobretot on patina més).
Baixem a la furgo i ens desplacem per anar a les Tenailles, finalment a la tercera...
